Ja som dins de la Cova. És aquí on la natura ha erigit — o millor dit, excavat — el seu noble temple. La sensació és la de trobar-se dins d’un espai inviolable, que exigeix i mereix el respecte reservat als llocs sagrats de qualsevol mena. Com a visitants, hi entrem amb cautela, deixant-nos portar per la meravella: podem fer algunes fotografies, però prestem la màxima atenció a no tocar allò que la natura ha creat pacientment al llarg dels mil·lennis.
El fenomen que es troba a la base de la seva creació és el carst, és a dir, l’erosió provocada per l’aigua dolça de la pluja, que ha corroït lentament i inexorablement les roques calcàries del promontori de Cap de Caça. Com si volgués sancionar definitivament la sacralitat d’aquest lloc, el temps ha aixecat, just a la plataforma d’entrada, una columna estalagmítica d’uns dos metres d’alçada, a la part còncava superior de la qual s’acumula, gota a gota, aigua dolça. L’anomenem Pica d’Aigua Beneïda i, a més de ser una mena de monument sagrat, representa també una valuosa font d’aigua per als ocells que habiten l’Àrea Marina Protegida. Malauradament, amb el pas del temps, la Cova no sempre ha rebut de l’home el respecte que mereixia.
Aixecant la mirada i observant al teu voltant, notaràs alguns dels desperfectes infligits en el passat a moltes estalactites i estalagmites: és per això que la zona que estem travessant rep el nom de Sala de les Ruïnes. No és fàcil saber qui en van ser els responsables, però moltes fonts històriques testimonien actes semblants ja des del segle XIX. Hi ha qui parla fins i tot de canonades disparades per un capità anglès, qui recorda la cobdícia d’un comandant de les fragates reials sardes, i qui menciona un vicecònsol francès que, intentant obtenir el favor de la reina Maria Antonieta, li regalà alguns fragments d’aquests tresors.
Siguin quins siguin els motius i els responsables, la Sala de les Ruïnes continua essent un testimoni de l’estupidesa i l’avarícia humanes, que inevitablement ens fan reflexionar: una cicatriu infligida a aquest món que mai més no es curarà.
Tens idea de quant temps cal perquè es formin les estalactites i estalagmites que estàs admirant? En parlarem a la pròxima etapa del recorregut: la Sala de l’Orgue.